Formació Literària Per a Mestres 2

En aquest cas la ressenya tracta sobre una lectura de lliure elecció i el que jo he escollit s’anomena “La mosca. Assetjament a les aules” de l’autora Gemma Pasqual Escrivà, escriptora de literatura adreçada especialment per als joves. Aquesta obra pertany a l’editorial Perifèric Edicions i fa referència a la tercera edició, a més, amb aquest llibre l’autora va rebre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil organitzat per l’Ajuntament de Catarroja i amb el suport de Florida Universitària en la convocatòria de 2007. Aquesta obra comença amb la mort d’un xiquet anomenat Marc, el qual es va suïcidar i no es coneixia la causa del suïcidi. La millor amiga de Marc, que s’anomenava Isona va conèixer a Joan, el cosí de Marc, i en el soterrament d’aquest Joan es va acostar a parlar amb Isona amb l’objectiu que ella li contara perquè es va suïcidar el seu cosí. Isona ha canviat d’institut després d’haver patit una mala experiència que li ha trastornat per complet a causa de ser testim...

La següent pràctica consisteix en fer una ressenya sobre una lectura tècnica de la qual ja vam fer una tertúlia a classe, en el meu cas vaig a parlar de “Gramática de la fantasía. Introducción al altre de contar historias” de Gianni Rodari, un esritor, pedagog i periodista italià especialitzat en literatura infantil i juvenil, fins a dia d’avui, és l’únic escritor italià que va guanyar el premi Hans Christian Andersen. "Me he convertido en escritor para niños por casualidad. Fue una necesidad profesional: en una página dominical del periódico donde trabajaba se necesitaba algo para niños. Y así he comenzado escribir narraciones. Ha sido un descubrimiento, incluso para mí, que después me ha acaparado, me ha gustado, incitándome a comprender qué oficio era, qué sentido tenía." (Revista CLIJ, n° 36, 1992, p. 20.) Tot i que no és un llibre per a nens, sí que ho és sobre nens i el que pretén Gianni Rodari és aconseguir que l’escola i l’àmbit familiar estimulen als xiquets a ...

Aquesta ressenya tracta sobre una tertúlia que vam fer a classe que consistia a escollir un llibre que per nosaltres fora de tema controvertit, aleshores, el llibre que vaig escollir per aquesta pràctica va ser el de “¿Quién ayuda en casa?” de l’autor Ricardo Alcántara, l’obra pertany a la col·lecció ALA DELTA i en aquest cas, el llibre és de la 4ª edició. Ricardo Alcántara és un escriptor uruguaià que va nàixer a Montevideo el 24 de novembre de 1946, llicenciat en Psicologia i al llag de la seua carrera ha guanyat premis tan importants com Serra d’Or, Apel·les Mestres, l’ Austral o el Lazarillo  amb les obres “Tomás y el lápiz mágico”  i “Quién recoge las cacas del perro? . El llibre tracta sobre una família formada per la mare Rosa, el pare Jacinto i el fill Pablo en la que la mare és la que s’encarrega de totes les feines relacionades amb la llar, fins que arriba un dia en el que la mare veu un anunci a la televisió on promocionen un viatge a Eivissa, aleshores, com...

El meu nom és Berta Gallego Cantero i tinc 19 anys. Sóc estudiant de Magisteri d’Educació Primària a la Universitat de València. Realitze aquesta ressenya pertanyent a l’assignatura de Formació Literària per a mestres. Aquesta ressenya consisteix a redactar un escrit sobre un tema, i en aquest cas va dirigida al tema de “El cànon de la literatura infantil i juvenil” i gira entorn a unes preguntes clau, que en aquest cas, són “Què han de llegir?”, “Com triem?” i “Com trien?” entre d’altres. Per començar aquesta ressenya caldria recordar què significa cànon literari, i podríem definir-lo com la intenció de seleccionar un corpus on destaquen una llista de llibres, les millors obres o escriptors, la lectura de la mateixa és recomanada als xiquets i xiquetes que els pot servir de guia de lectura, ficar-los en contacte amb les manifestacions estètic-literàries, etc., amb un criteri limitat. És cert que existeixen controvèrsies, com qui produeix els cànons, com es creen o quins criteris...

Els llibres Llegir per a crèixer i Poemania , formen part d’un pla de publicacions. Va començar amb la publicació de Llegir per a créixer , guia per a fer fills lectors. Més tard i responent a la demanda per part dels mediadors, es va considerar necessari publicar un segon títol dedicat a la poesia. Així va ser com va nàixer Poemania . Els dos llibres ens ajuden i parlen de tècniques i activitats que tenen l’objectiu de fomentar la lectura i la poesia. Així ens parla de que no cal ser súper intel·ligent, ni tindre bones notes per convertir-se en lector. Es basa en un hàbit. Llegir per a créixer és un llibre escrit per Joan Carles Girbés a l’any 2006, publicat per l’editorial Bromera. L’autor te l'objectiu de fomentar la lectura en xiquets i adolescents del nostre entorn, ja siga en l'escola o en l'àmbit familiar. La primera cosa que n’hi ha que tindre en compte és dedicar temps als xicotets i joves per a contagiar-los d'eixa emoció que suposa la lectura quan en...

En primer lloc,  cal destacar que la literatura és un art, l'art de la paraula que ens permet identificar-nos i expressar-nos. Molts escriptors que s'han dedicat a produir contes, novel·les ho han fet amb el cor, han creat mons imaginaris, investigat per a crear les seues obres i per açò precisament és que podem dir que la literatura no són solament paraules escrites en un llibre.  A través de la lectura constant el xiquet s’adquireixen unes habilitats com per exemple aprendre a expressar-se millor, adquirir vocabulari, es a dir obtindré una millor ortografia la qual cosa és essencial per a l'ensenyament de la literatura en l'escola. Però l'ensenyar a través d'ella no ha de ser l'objectiu principal, sinó que hem d’aconseguir que els nens adquirisquen el gust per la lectura, que nasca d'ells la necessitat d'acostar-se a un llibre. La resta vindrà solament. Gianni Rodari (1920-1980) va naixer a Italia. Va ser periodista, professor, militant polí...

Els docents tenen bona competència literària? La competència lectora és l’habilitat per a comprendre i utilitzar les formes lingüístiques  requerides per la societat i valorades per l’individu. El mitjà més comú per a aprendre és la lectura. A més, Stubss en 1987 va dir que “la competència literària suposa la capacitat de comprendre distints tipus de relació semàntica, entre el que es diu i el que implica.” Referent a si els professors tenen bona o mala competència la majoria dels participants de la tertúlia creiem que tots haurien de tindre-la però que depèn de la persona. En el meu cas crec que no tinc bona competència lectora, mai m’han animat a llegir llibres fora dels que havia de llegir obligatòriament a l’escola, i mai m’he comprar algun llibre que he vist i m’ha causat curiositat. Crec que els alumnes depenen un poc dels seus pares de si l’inculquen el llegir com una cosa més o tan sols el fan llegir els llibres obligatoris i de presa i corregent, en el meu cas ...