P26- RESSENYATERTÚLIA EL2: CÀNON DE LA LIJ

El meu nom és Berta Gallego Cantero i tinc 19 anys. Sóc estudiant de Magisteri d’Educació Primària a la Universitat de València. Realitze aquesta ressenya pertanyent a l’assignatura de Formació Literària per a mestres.

Aquesta ressenya consisteix a redactar un escrit sobre un tema, i en aquest cas va dirigida al tema de “El cànon de la literatura infantil i juvenil” i gira entorn a unes preguntes clau, que en aquest cas, són “Què han de llegir?”, “Com triem?” i “Com trien?” entre d’altres.

Per començar aquesta ressenya caldria recordar què significa cànon literari, i podríem definir-lo com la intenció de seleccionar un corpus on destaquen una llista de llibres, les millors obres o escriptors, la lectura de la mateixa és recomanada als xiquets i xiquetes que els pot servir de guia de lectura, ficar-los en contacte amb les manifestacions estètic-literàries, etc., amb un criteri limitat. És cert que existeixen controvèrsies, com qui produeix els cànons, com es creen o quins criteris s’utilitzen per a elaborar-lo, i arribem a la conclusió que el criteri deu ser l’excel·lència estètica de l’obra.

Per parlar sobre aquest vaig a tindre com a font d’informació un article anomenat El “canon literario y la literatura infantil y juvenil. Los cien libros del siglo XX” de Isabel Tejerina Lobo, extret de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (www.cervantesvirtual.com).

Com molt bé s’explica ací és molt difícil establir uns criteris per elaborar un cànon, en el cas de la seua existència, ja que seria encertar en la selecció dels millors. Com he explicat abans, l’únic criteri deuria ser l’excel·lència estètica de l’obra, però aquesta consideració és molt subjectiva ja que cada persona té uns gusts i preferències diferents i el que a una persona no li agrada, li pot parèixer interessant a una altra. Per açò és molt difícil d’elaborar un cànon en l’àmbit escolar, ja que són molts alumnes i cada u té unes preferències, aleshores, el cànon ha de ser limitat i accessible d’aquelles obres que tots els xiquets i adolescents deurien de conèixer i gaudir.

Però generalment, totes les tesis sobre la controvèrsia de la construcció d’un cànon literari escolar  s’enfoquen a la defensa de múltiples criteris de selecció, ja siga la seua estètica, el seu significat en la literatura, els valors que transmet, el tema que tracta i com pot fer-li sentir al lector.

D’altra banda també he llegit un article relacionat amb aquest tema i m’ha servit per orientar-me i formar un punt de vista crític sobre aquest, l’article tenia com a nom “Canon y clásicos literarios. El papel del sistema educativo en la formación de un canon de lecturas” del Dr. Pedro C. Cerrillo, catedràtic de Didàctica de la literatura i director del CEPLI en la Universitat de Castella-la Manxa

“Sería un error aceptar las listas de lecturas escolares obligatorias como canon escolar (vid. Núñez, 2001)”. Estic totalment d’acord amb aquesta cita ja que des del meu punt de vista, aquest cànon deuria de ser el resultat d’un debat sobre quines són les obres més apropiades per als alumnes tenint en compte diversos criteris com són la qualitat literària, la seua adequació als interessos dels alumnes depenent de l’edat d’aquests i també per la seua capacitat d’educació literària per a contribuir a l’adquisició de la competència literària. Per aquestes raons no es pot establir un cànon definit que no se canvie, sinó que en cada etapa de l’educació s’ha de combinar obres tant de Literatura Infantil i Juvenil, incloent també els grans clàssics, ja que formen part de la cultura bàsica que tot alumne deuria tindre.

Amb açò últim que acabe de dir, em referís a que el nens han de llegir certs llibres que la societat ha establert com “necessaris” per a la formació cultural de la persona, però ben cert és, que hi ha moltes formes d’enfocar la lectura d’aquests i fer-ho d’una forma més dinàmica tenint en compte les necessitats i preferències dels alumnes, és a dir, crear una lectura individualitzada que s’adapte a ells, incloent un repte cognitiu perquè s’esdevinga l’aprenentatge. Per lo tant, podem deixar a que els nostres alumnes tinguen dret a llegir allò que volen, i el nostre treball serà analitzar aquesta proposta i veure si és viable portar-la a terme.

Com a conclusió, podria dir, que des de la meua opinió, els mestres han de ser els mediadors entre la lectura i els alumnes i està en les nostres mans crear plaer per aquesta, i no crear por o rebuig per la lectura, ja que hem de crear lectors competents i fer-los  veure la lectura com un goig i no com una obligació de l’àmbit escolar, per açò, hem d’implicar a les famílies en aquest procés, ja que els nens tendeixen a imitar el que veuen a casa i per a ells, per aquestes raons entre d’altres el cànon és un tema en que no sols s’ha d’implicar l’àmbit educatiu, sinó també el familiar.