P18 – RESSENYA LIJ ESCRITA DE TERTULIA LIJ – TEMA CONTROVERTIT

Aquesta ressenya tracta sobre una tertúlia que vam fer a classe que consistia a escollir un llibre que per nosaltres fora de tema controvertit, aleshores, el llibre que vaig escollir per aquesta pràctica va ser el de “¿Quién ayuda en casa?” de l’autor Ricardo Alcántara, l’obra pertany a la col·lecció ALA DELTA i en aquest cas, el llibre és de la 4ª edició.

Ricardo Alcántara és un escriptor uruguaià que va nàixer a Montevideo el 24 de novembre de 1946, llicenciat en Psicologia i al llag de la seua carrera ha guanyat premis tan importants com Serra d’Or, Apel·les Mestres, l’Austral o el Lazarillo  amb les obres “Tomás y el lápiz mágico”  i “Quién recoge las cacas del perro?.

El llibre tracta sobre una família formada per la mare Rosa, el pare Jacinto i el fill Pablo en la que la mare és la que s’encarrega de totes les feines relacionades amb la llar, fins que arriba un dia en el que la mare veu un anunci a la televisió on promocionen un viatge a Eivissa, aleshores, com Rosa estava ja farta de fer tot el treball de casa va decidir anar-se’n i com el pare i el fill estaven tan acostumats a que la feina la fera la mare, quan se’n va anar van haver d’encarregar-se ells. Finalment quan la mare torna, veu que la casa estava néta i ordenada i que tant el seu marit i el seu es van alegrar molt de veure-la tornar, i van pactar repartir-se les tasques.

Des de la meua opinió, crec que és un llibre amb finalitat educativa de valors, i un d’ells és el masclisme. L’autor volia reflectir que s’ha d’ajudar a la dona perquè no ha de ser ella la única encarregada de la casa, i crec que ho ha aconseguit, però si que és veritat que pot causar controvèrsia el títol del llibre, ja que no deuria ser “qui ajuda?” perquè les tasques no estan orientades a un sexe en concret, aleshores es pot mal interpretar que ell haja enfocat les tasques de la llar a la dona, perquè no es tracta d’ajudar a ningú, sinó una feina que deuria de fer-se entre tots els que viuen en una casa, perquè aquesta és de tots i no s’ajuda, sinó que cada u fa la seua part.

És un llibre que es pot llegir a partir dels 5 anys, ja que està compost per 47 pàgines, de les quals algunes tenen il·lustracions de pàgina completa, i el text amb lletra gran i un lèxic fàcilment comprensible, per lo tant, convé tindre-ho en compte, ja que aquestes característiques criden l’atenció als nens i els incita a llegir al contrari que un llibre sense il·lustracions i amb lletra més menuda. Com he dit abans, està enfocat a nens a partir dels 5 anys, i per acçò, ens pot ajudar a traure el tema del masclisme i explicar el terme de feminisme perquè així des de ben menuts, podem ensenyar als nostre alumnes a que tinguen un pensament crític format per a un futur pròxim.