Qui som?
BELÉN BARAHONA SORIA
De menuda m’agradava que els meus pares em contaren
contes i em llegiren llibres quan me’n anava al llit, és des d’aleshores que
quan em vaig fer un poc més major ja preferia jo llegir per mi mateixa, de
vegades els llegia en veu alta per als meus pares o als meus peluixos, d’ací la
meua vocació de ser mestra, o simplement me’ls llegia per a mi mateixa. Recorde
que llegia sobretot llibres de “Tina superbruixa”, els quals ajudaven a
fomentar la lectura i en aquell temps com si diguérem eren els llibres que estaven
de moda per a llegir.
De menuda també llegia llibres obligatoris que ens
manaven a l’escola, alguns dels quals no em motivaven gens a la lectura ja que
posteriorment havíem de fer un examen a classe, per tant no podia gaudir de la
lectura i a més a més, el llibre tampoc era del meu gust.
Un poc més major, el que més m’ha agradat ha sigut llegir
llibres de narrativa, sobretot d’històries d’amor, i també llibres d’intriga
que són els més m’enganxen a la lectura
per saber que passarà, i fan que seguisca i seguisca llegint... encara que
aquest tipus de lectura és el que més m’agrada, també he llegit teatre,
poesia... poesia és el tipus de lectura que menys m’agrada però a l’escola he
llegit algun llibre de poesia. Encara que en quart d’ESO, per a celebrar el dia
del llibre vam haver de llegir un llibre de poesia per triar un poema i després
llegir-lo a tota classe i dir perquè l’havíem escollit, aquest tipus
d’activitat em va agradar, i d’aquesta manera també vaig llegir poesia que feia
molt de temps no llegia.
D’altra banda un dels llibres obligats que ens manaren en
tercer curs de l’ESO que més me va
agradar va ser el llibre d’allà on siga
el meu cor; és el millor llibre que he llegit obligat.
A dia d’avui continue llegint llibres, sobretot a l’època
d’estiu que és quan més temps lliure tinc, encara que de més major em continuen
agradant les històries d’amor i intriga, intente llegir més varietat per a un
millor enriquiment en el que mitjançant la lectura puga aprendre noves coses,
amplie el meu vocabulari etc., ja que amb la lectura l’única que juga és la
imaginació on no hi ha límits, que de vegades passa el contrari amb les
pel·lícules, per això ens quedem decebuts i decebudes quan les veiem. Que no hi
haja límits és el que més m’agrada de la lectura, perquè tinc la sensació de
que viatge a un altre món, m’endinse dins d’ell i em centre tant amb la lectura
que m’oblide del voltant, i açò és una sensació única que sols la lectura pot
fer que arribes a tenir-la, ja que mitjançant aquesta t’ho imagines tot com tu
vols. I de vegades, depenent del que estic llegint em sent identificada igual
que més persones.
I gràcies als
llibres també pots entendre coses que estudiant no has entès bé del tot, per
exemple en temes d’història que t’ho conta d’una altra manera diferent als
llibres de text i gràcies al llibres pots arribar a entendre allò que abans no
havies entès, a mi personalment m’ha passat, ja que l’assignatura d’història em
costava molt, per tant per reforçar els meus aprenentatges recorria a llegir
llibres relacionats amb el temari que estàvem donant i així entendre el que el
professor explicava a l’aula.
La lectura pot ser una activitat costosa, sobretot per
als més menuts i menudes, però quan t’acostumes a llegir i tenir un moment del
dia per a la lectura i no t’ho agafes com una obligació sino com un hobbie i un hàbit ja no resulta tan
costosa, i per això pense que és molt important que els pares llisquen als
seues fills quan són menuts, perquè per norma general els menuts tendeixen a
imitar el que fan els majors, per això si acostumen a llegir als seus fills
finalment els xiquets i xiquetes agafaran eixe hàbit de lectura.
Pense que la lectura és una activitat important en la
vida de les persones i sobretot dels professors i professores ja que amb ella
aprenem moltes coses i també millorem la nostra ortografia, la qual cosa també
és molt important.
Com a futura mestra crec que tots nosaltres hem de seguir
llegint per a millorar i renovar-nos ja que les coses canvien, el món
s’actualitza i com a mestres hem d’estar al corrent, igual que també pense que
es igual d’important llegir tan en valencià com en castellà, i per suposat llegir
també en anglès, que a dia de hui és un dels idiomes més importants, podríem
dir que és l’idioma internacional, però per suposat que també es pot llegir en
l’idioma que la persona vulgui.
També pense que l’escola deuria assegurar que tots els
alumnes reben la lectura literària com una activitat competent que els
competeix personalment, i pot formar part del seu món i en el que es mouen amb
soltesa en l’experiència de com, quan i amb quina intenció es llegeix
literatura a la nostra societat; per tant és necessari optar per crear
situacions d’autèntica lectura per plaer i que no porten a l’exercici escolar,
és a dir exàmens, fitxes... quan la finalitat de la lectura és aquesta
l’alumnat no es gaudeix de la lectura sino que es fa per obligació, per això
deuria ser l’alumne qui trie que llegir i així ho farà per gust.
ANDREA DÍAZ
Bon dia a tots! Hem diuen Andrea
Díaz i començaré per contar-vos la meua experiència amb la literatura.
Crec que la primera toma de
contacte amb la literatura quan jo era petita va ser, quan la meua mare o la
meua iaia em contaven contes quan anava a dormir. El llibre que més m’agradava
quan era petita era un de Mickey i Minnie Mouse que m’havien fet personalitzat
i havien posat el meu nom i els noms dels meus cosins, aleshores jo m’imaginava
que era la personatge principal del conte. Açò era una cosa nova per a mi. Però
de vegades si estàvem de viatge i no teníem contes ma mare se’ls inventava
perquè foren més divertits.
Després recorde amb entusiasme
quan vaig començar el col·legi i deia que era major perquè ja portava llibres
als quals jo l’anomenava “llibres de majors”. Al començament dels cursos quan
em donaven el llistat de llibres sempre pensava que hi havia massa llibres de
lectura, a més de ser en 3 idiomes: valencià, castellà i anglès. En canvi, com eren
xicotets, amb molts dibuixos i divertits m’agradava molt llegir-los, encara que
segur que algun més que altre. A aquesta època llegia aquests llibres
obligatoris a més dels llibres de Disney a casa, que eren els que més
m’agradaven. Per a mi no els trobava com a obligatoris perquè els llegia també
amb els meus pares.
A mesura que anava avançant els
cursos i els llibres eren més grans i sense dibuixos va començar a no
agradar-me molt llegir. Venien campanyes de llibres a l’escola per a
promocionar les seues col·leccions, ens feien resums d’aquestes i si ens
agradaven podíem pagar al mes una quantitat i ens enviaven cada mes un llibre a
casa. Sempre m’agradaven però ma mare deia que eren molt cars...
En primària ja ens feien exàmens
de lectura i no una fitxa com abans, aleshores la lectura hauria de ser més
difícil i hauríem de fixar-nos més en els detalls. Vaig deixar de llegir els
llibres que m’agradaven perquè ja gastava suficient llegint els de l’escola. En aquesta època vaig començar a
veure sèries a la televisió i de l’única manera que ma mare aconsegueix que tornara
a llegir llibres que no foren els voluntaris va ser amb llibres sobre les
series com per exemple: “El internado, la laguna negra”.
En l’ESO, la professora que
teníem era la nostra tutora dos anys aleshores més o menys ens coneixia, per
tant si hauríem de fer algun treball sobre un llibre a banda dels obligatoris
ella ens recomanava alguns a cadascun perquè sabia qual ens agradaria.
La veritat és que ja en
batxillerat, estava farta dels llibres cada dia havia de llegir i això passava
angoixar-me perquè no llegia per plaer sinó per obligació. Des del meu punt de
vista era una obligació que traspassava els límits. Igual havia de llegir 7
llibres o més en cada trimestre i a més com hi havia que donar tanta teoria per
als exàmens no teníem temps de parlar dels llibres aleshores si no entenies el
significat d’alguna cosa o que passava en un determinat moment perquè estava
difús, ningú ens explicava res. Per això vaig agafar un poc de ressentiment a
la lectura.
L’any passat, vaig començar la
carrera de Magisteri i tenia por que em feren llegir molt per tot això que he
comentat, però crec que les coses que vaig llegir no eren avorrides sinó de
situacions escolars, saber com actuar, o problemes de famílies, articles molt
interessants...
Per últim, aquest any ja em varen
dir que en l’assignatura de Formació Literària per a mestres hauríem de
llegir moltíssim. La veritat és que
tenia un poc de por, però m’està agradant, ja que són llibres que es lligen
molt ràpidament i que a més parlem d’ells en les tertúlies comentant tots els
aspectes importants. Estic llegint-me els llibres amb molta antelació . A més em
faig resums per si després vull revisar alguna cosa, inclús els llibres més
grans tinc interès en que passara després, crec que he tornat un poc a la meua
infància al llegir llibres per a xiquets i la veritat que m’està agradant molt.
Sincerament, continue llegint les coses obligatòries i no llig en la meua casa
per plaer, pot ser perquè encara no he trobat alguns llibres que m’agraden o
que no m’espanten. Espere poder contar-vos com va canviant la meua vida
literaria!
ALBA ROYO SÁEZ
Des de sempre llegir ha sigut un
dels meus entreteniments, sobretot de xicoteta. Des de molt xicoteta em vaig
criar amb els meus iaios i això va fer que cada nit escoltara una història,
perquè el meu iaio me les contava. A més de llegir-me contes, em contava
històries com si jo fora la protagonista i això era el que més m’agradava. Però això va fer que quan vaig anar creixent
no m’agradava llegir per mi soles, sino que m’agradava que em llegiren els
llibres i va fer que tan sols llegira llibres si després me’l tornaven a contar
els meus pares o el meu iaio. Però poc a poc vaig començar a llegir quan vaig
passar al col·legi. Totes les setmanes, els divendres, ens fèiem baixar a la
biblioteca del meu col·legi i escollir un llibre, però tinc que dir que teníem
que fer una fitxa i això no m’agradava.
Quan vaig entrar al col·legi,
vaig apuntar-me al grup de teatre, en el qual es representaven contes
tradicionals. Un dels contes que vaig representar i vaig ser la protagonista, va
ser el conte de “la ratita presumida”, quan el vam representar a la meua classe
vam llegir el conte, ja que més de mitja classe estava apuntada al grup de
teatre i la nostra mestra va aprofitar-ho per a fer-nos llegir el conte d’una
manera més interessada per la nostra part.
Poc a poc, van a començar a
sorgir les lectures obligatòries al col·legi, i el meu interès va canviar,
perquè em fèiem llegir-me llibres que no m’agradaven. Això va fer que no
m’interessara res llegir-me llibres. I vaig tindre alguns anys en els quals no
llegia perquè no tenia cap interès per això tan sols llegia els llibres
obligatoris que em manaven i feia les fitxes. A més a estiu ens manaven uns
quaderns en els quals a més de fer deures devíem de llegir un llibre. Encara
que eren llibres també obligatoris perquè al tornar de l’estiu em feien portar
una fitxa del llibre, al tindre més temps meu llegia amb més ganes i més
interès, ja que sempre eren llibres sobre històries d’estiu i jo que sempre he
sigut molt imaginativa, pensava i me imaginava que era la protagonista de la
història.
Un poquet abans de arribar a
l’institut va nàixer el meu germà i vaig ser jo la que li contava les històries
que a mi de xicoteta em contava el meu iaio. Això va fer que em tornara a
interessar llegir-me contes nous per a poder contar-se’ls al meu germà. Una
vegada a l’institut varen tornar les lectures obligatòries i vaig tornar a
deixar de llegir per el meu conter i a soles llegia el que em manaven. Durant
tota l’ESO, quan llegíem un llibre, moltes vegades si l’autor estava viu,
visitava el meu institut, i per tant,
podíem fer-les preguntes sobre el llibre o qualsevol tema relacionat amb el
llibre. Però durant aquesta època no estava acostumada a llegir, llegia els
llibres que em manaven i res més, i a més, llegia orientada cap a l’examen que
ens anaven a fer, en lloc de llegir per a gaudir del llibre, i de la història. També
durant a aquesta època, no havien llibres que em cridaren l’atenció, ni temes
que m’agradaren per això tampoc tenia una motivació per a llegir.
Fins que vaig arribar a
batxillerat, que encara que els llibres eren obligatoris i els manaven
professors, quan llegíem a més de fer un examen, els professors ens portaven a
vore representacions d’algunes obres. En concret em recorde d’una obra que vam
vore, que va ser l’obra de “La casa de Bernarda Alba”, el llibre no em va
agradar molt, però quan vaig vore la representació em va agradar i meu vaig
tornar a llegir des de una perspectiva distinta que la primera vegada que meu
vaig llegir. També un altre llibre que recorde va ser el llibre de “La casa de
los espiritus” d’Isabel Allende, en aquest llibre vam tractar els temes que
sorgeixen, en les diferents assignatures, per exemple, en historia vam tractar
el tema de la política del colp d’estat i va ser una bona estratègia perquè
d’aquesta manera apreníem tant la bellesa del llibre com l’historia de la que
parlava.
A dia de hui, no estic acostumada
a llegir tots els dies. Tampoc llig el típics llibres de ciència-ficció o
d’amor...Normalment llig poesia actual, que son llibres en els quals hi han
poemes actuals. A més, m’agrada escriure, i a vegades, quan estic inspirada
escric, però per a mi, ningú a vist el que escric. M’agradaria en un futur
continuar llegint perquè pense que es una bona forma de enriquir-se ja que es
una forma d’aprendre des de moltes perspectives, ja que podem enriquir-nos del
lèxic qui hi ha als llibre i aprendre, i a més, amb les històries podem fer-nos
reflexionar sobre molts aspectes de la vida.
BERTA GALLEGO CANTERO
Una autobiografia es la història de la nostra vida
escrita per nosaltres mateixos i
certament és ningú ens coneix millor que nosaltres mateixos. Però en
aquest cas, no es tracta de la història de la meua vida en general, sinó d’una
autobiografia literària, en la que vaig a parlar sobre la relació que he tingut
amb la vessant literària des de ben menuda fins ara i tot allò relacionat amb
ella.
Doncs bé, el meu nom és Berta i vaig nàixer l’any 1997 a
L’Alcúdia de Crespins, una xicoteta localitat de la província de València, i
per començar, podria dir que el meu contacte amb la literatura ha canviat molt
des de llavors.
Així doncs, quan era menuda, recorde que les meues
germanes em llegien llibres tant en valencià com en castellà, començant per
llibres on sols predominaven els dibuixos i més tard, llibres que ja tenien més
contingut escrit. Quan me’ls llegien, recorde que jo a la meua ment començava a
imaginar-me les històries amb tots els detalls que jo podia arribar a pensar.
Més tard, quan ja tenia que començar-me a llegir els llibres pel meu compte, ja
no em cridaven tant l’atenció, pel simple fet de ser una lectura obligada per a
l’escola, és a dir, em sentia limitada a llegir el que hem deien al centre.
Ben cert és, que per molt que em sentira així, a mi m’agradava
molt tot allò que estava relacionat en el món de la literatura i a l’escola,
cada any, els nostres tutors ens oferien a tots els alumnes del centre a
participar en el SAMBORI, un conegut
certamen de la Comunitat Valenciana, on participaven tots aquelles centres que
ho desitjaren. Ací era on jo
començava a donar-li ales a la meua imaginació, i quan escrivia em sentia
realment una escriptora, i a més d’escriure allò que se’m passava per la ment,
ho feia amb la intenció de donar la millor versió de mi mateixa, i pensar que a
la gent li agradaria.
Poc a poc, anava creixent i les meues preferències
literàries van començar a canviar. A partir dels vuit o nou anys, vaig començar
a comprar-me llibres que realment m’agradaven o em cridaven l’atenció i a banda
d’això, conèixer el món de les revistes enfocades a la joventut, com és la
revista BRAVO, una clàssica de les xiques amb aquesta edat i també la revista Witch, que més tard ja em comprava els
llibres i els còmics referents a les protagonistes d’aquesta revista, però cal
destacar que m’agradava més la versió de la revista i per aquell llavors,
esperava impacient el pròxim mes per aconseguir l’exemplar d’aquesta.
Més tard, entre els dotze i els setze anys, l’època de l’ESO,
la meua formació literària va transcórrer com una obligació a l’institut, ja
que els gèneres de les lectures que havia de llegir eren completament diferents
als que jo llegia pel meu compte, aleshores la majoria d’ells no m’agradaven,
però és veritat, que els que m’agradaven ho feien de veritat.
Seguidament, al batxiller, els dies es podrien resumir en
lectura dels llibres que caracteritzen aquesta etapa a les assignatures de
llengua i literatura en castellà i valencià, com són: La Casa de Los Espíritus, El llibre de les Bèsties, Mirall Trencat, La
plaça del diamant i Luces de Bohemia, entre d’altres, a més de la
realització d’anàlisi i comentaris de texts. D’altra banda, en l’assignatura de
Literatura Universal vaig llegir: Èdip
Rei, La Divina Comèdia, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal i La
metamorfòs; destacaria que aquests
em van agradar perquè els llegíem a classe i allò que no poguera comprendre era
explicat més tard pel mestre.
Ara, amb quasi vint anys, he madurat en la forma de
pensar enfront la literatura, i amb una visió més àmplia dels continguts literaris
i amb una millorada capacitat lectora, gaudeix més de la lectura i tinc més
ganes de continuar fent-ho, però cal dir que no ho faig tan a sovint ja que no
tinc temps per fer-ho degut als treballs i altres obligacions de la
universitat, aleshores quan arriba la nit i estic al llit, i no ho gaudeix
igual que si no estaguera tan cansada, per açò, m’encanta l’estiu, perquè tinc
molt més temps lliure per gaudir de la lectura sense cap preocupació.
Comentarios
Publicar un comentario