Qui som?

BELÉN BARAHONA SORIA

De menuda m’agradava que els meus pares em contaren contes i em llegiren llibres quan me’n anava al llit, és des d’aleshores que quan em vaig fer un poc més major ja preferia jo llegir per mi mateixa, de vegades els llegia en veu alta per als meus pares o als meus peluixos, d’ací la meua vocació de ser mestra, o simplement me’ls llegia per a mi mateixa. Recorde que llegia sobretot llibres de “Tina superbruixa”, els quals ajudaven a fomentar la lectura i en aquell temps com si diguérem eren els llibres que estaven de moda per a llegir.

De menuda també llegia llibres obligatoris que ens manaven a l’escola, alguns dels quals no em motivaven gens a la lectura ja que posteriorment havíem de fer un examen a classe, per tant no podia gaudir de la lectura i a més a més, el llibre tampoc era del meu gust.

Un poc més major, el que més m’ha agradat ha sigut llegir llibres de narrativa, sobretot d’històries d’amor, i també llibres d’intriga que són els més  m’enganxen a la lectura per saber que passarà, i fan que seguisca i seguisca llegint... encara que aquest tipus de lectura és el que més m’agrada, també he llegit teatre, poesia... poesia és el tipus de lectura que menys m’agrada però a l’escola he llegit algun llibre de poesia. Encara que en quart d’ESO, per a celebrar el dia del llibre vam haver de llegir un llibre de poesia per triar un poema i després llegir-lo a tota classe i dir perquè l’havíem escollit, aquest tipus d’activitat em va agradar, i d’aquesta manera també vaig llegir poesia que feia molt de temps no llegia.

D’altra banda un dels llibres obligats que ens manaren en tercer curs de l’ESO  que més me va agradar va ser el llibre d’allà on siga el meu cor; és el millor llibre que he llegit obligat.

A dia d’avui continue llegint llibres, sobretot a l’època d’estiu que és quan més temps lliure tinc, encara que de més major em continuen agradant les històries d’amor i intriga, intente llegir més varietat per a un millor enriquiment en el que mitjançant la lectura puga aprendre noves coses, amplie el meu vocabulari etc., ja que amb la lectura l’única que juga és la imaginació on no hi ha límits, que de vegades passa el contrari amb les pel·lícules, per això ens quedem decebuts i decebudes quan les veiem. Que no hi haja límits és el que més m’agrada de la lectura, perquè tinc la sensació de que viatge a un altre món, m’endinse dins d’ell i em centre tant amb la lectura que m’oblide del voltant, i açò és una sensació única que sols la lectura pot fer que arribes a tenir-la, ja que mitjançant aquesta t’ho imagines tot com tu vols. I de vegades, depenent del que estic llegint em sent identificada igual que més persones.

 I gràcies als llibres també pots entendre coses que estudiant no has entès bé del tot, per exemple en temes d’història que t’ho conta d’una altra manera diferent als llibres de text i gràcies al llibres pots arribar a entendre allò que abans no havies entès, a mi personalment m’ha passat, ja que l’assignatura d’història em costava molt, per tant per reforçar els meus aprenentatges recorria a llegir llibres relacionats amb el temari que estàvem donant i així entendre el que el professor explicava a l’aula.

La lectura pot ser una activitat costosa, sobretot per als més menuts i menudes, però quan t’acostumes a llegir i tenir un moment del dia per a la lectura i no t’ho agafes com una obligació sino com un hobbie i un hàbit ja no resulta tan costosa, i per això pense que és molt important que els pares llisquen als seues fills quan són menuts, perquè per norma general els menuts tendeixen a imitar el que fan els majors, per això si acostumen a llegir als seus fills finalment els xiquets i xiquetes agafaran eixe hàbit de lectura.

Pense que la lectura és una activitat important en la vida de les persones i sobretot dels professors i professores ja que amb ella aprenem moltes coses i també millorem la nostra ortografia, la qual cosa també és molt important.

Com a futura mestra crec que tots nosaltres hem de seguir llegint per a millorar i renovar-nos ja que les coses canvien, el món s’actualitza i com a mestres hem d’estar al corrent, igual que també pense que es igual d’important llegir tan en valencià com en castellà, i per suposat llegir també en anglès, que a dia de hui és un dels idiomes més importants, podríem dir que és l’idioma internacional, però per suposat que també es pot llegir en l’idioma que la persona vulgui.

També pense que l’escola deuria assegurar que tots els alumnes reben la lectura literària com una activitat competent que els competeix personalment, i pot formar part del seu món i en el que es mouen amb soltesa en l’experiència de com, quan i amb quina intenció es llegeix literatura a la nostra societat; per tant és necessari optar per crear situacions d’autèntica lectura per plaer i que no porten a l’exercici escolar, és a dir exàmens, fitxes... quan la finalitat de la lectura és aquesta l’alumnat no es gaudeix de la lectura sino que es fa per obligació, per això deuria ser l’alumne qui trie que llegir i així ho farà per gust.

ANDREA DÍAZ

Bon dia a tots! Hem diuen Andrea Díaz i començaré per contar-vos la meua experiència amb la literatura.

Crec que la primera toma de contacte amb la literatura quan jo era petita va ser, quan la meua mare o la meua iaia em contaven contes quan anava a dormir. El llibre que més m’agradava quan era petita era un de Mickey i Minnie Mouse que m’havien fet personalitzat i havien posat el meu nom i els noms dels meus cosins, aleshores jo m’imaginava que era la personatge principal del conte. Açò era una cosa nova per a mi. Però de vegades si estàvem de viatge i no teníem contes ma mare se’ls inventava perquè foren més divertits.

Després recorde amb entusiasme quan vaig començar el col·legi i deia que era major perquè ja portava llibres als quals jo l’anomenava “llibres de majors”. Al començament dels cursos quan em donaven el llistat de llibres sempre pensava que hi havia massa llibres de lectura, a més de ser en 3 idiomes: valencià, castellà i anglès. En canvi, com eren xicotets, amb molts dibuixos i divertits m’agradava molt llegir-los, encara que segur que algun més que altre. A aquesta època llegia aquests llibres obligatoris a més dels llibres de Disney a casa, que eren els que més m’agradaven. Per a mi no els trobava com a obligatoris perquè els llegia també amb els meus pares.

A mesura que anava avançant els cursos i els llibres eren més grans i sense dibuixos va començar a no agradar-me molt llegir. Venien campanyes de llibres a l’escola per a promocionar les seues col·leccions, ens feien resums d’aquestes i si ens agradaven podíem pagar al mes una quantitat i ens enviaven cada mes un llibre a casa. Sempre m’agradaven però ma mare deia que eren molt cars...

En primària ja ens feien exàmens de lectura i no una fitxa com abans, aleshores la lectura hauria de ser més difícil i hauríem de fixar-nos més en els detalls. Vaig deixar de llegir els llibres que m’agradaven perquè ja gastava suficient llegint els de l’escola. En aquesta època vaig començar a veure sèries a la televisió i de l’única manera que ma mare aconsegueix que tornara a llegir llibres que no foren els voluntaris va ser amb llibres sobre les series com per exemple: “El internado, la laguna negra”.

En l’ESO, la professora que teníem era la nostra tutora dos anys aleshores més o menys ens coneixia, per tant si hauríem de fer algun treball sobre un llibre a banda dels obligatoris ella ens recomanava alguns a cadascun perquè sabia qual ens agradaria.

La veritat és que ja en batxillerat, estava farta dels llibres cada dia havia de llegir i això passava angoixar-me perquè no llegia per plaer sinó per obligació. Des del meu punt de vista era una obligació que traspassava els límits. Igual havia de llegir 7 llibres o més en cada trimestre i a més com hi havia que donar tanta teoria per als exàmens no teníem temps de parlar dels llibres aleshores si no entenies el significat d’alguna cosa o que passava en un determinat moment perquè estava difús, ningú ens explicava res. Per això vaig agafar un poc de ressentiment a la lectura.

L’any passat, vaig començar la carrera de Magisteri i tenia por que em feren llegir molt per tot això que he comentat, però crec que les coses que vaig llegir no eren avorrides sinó de situacions escolars, saber com actuar, o problemes de famílies, articles molt interessants...

Per últim, aquest any ja em varen dir que en l’assignatura de Formació Literària per a mestres hauríem de llegir  moltíssim. La veritat és que tenia un poc de por, però m’està agradant, ja que són llibres que es lligen molt ràpidament i que a més parlem d’ells en les tertúlies comentant tots els aspectes importants. Estic llegint-me els llibres amb molta antelació . A més em faig resums per si després vull revisar alguna cosa, inclús els llibres més grans tinc interès en que passara després, crec que he tornat un poc a la meua infància al llegir llibres per a xiquets i la veritat que m’està agradant molt. Sincerament, continue llegint les coses obligatòries i no llig en la meua casa per plaer, pot ser perquè encara no he trobat alguns llibres que m’agraden o que no m’espanten. Espere poder contar-vos com va canviant la meua vida literaria!

ALBA ROYO SÁEZ

Des de sempre llegir ha sigut un dels meus entreteniments, sobretot de xicoteta. Des de molt xicoteta em vaig criar amb els meus iaios i això va fer que cada nit escoltara una història, perquè el meu iaio me les contava. A més de llegir-me contes, em contava històries com si jo fora la protagonista i això era el que més m’agradava.  Però això va fer que quan vaig anar creixent no m’agradava llegir per mi soles, sino que m’agradava que em llegiren els llibres i va fer que tan sols llegira llibres si després me’l tornaven a contar els meus pares o el meu iaio. Però poc a poc vaig començar a llegir quan vaig passar al col·legi. Totes les setmanes, els divendres, ens fèiem baixar a la biblioteca del meu col·legi i escollir un llibre, però tinc que dir que teníem que fer una fitxa i això no m’agradava.

Quan vaig entrar al col·legi, vaig apuntar-me al grup de teatre, en el qual es representaven contes tradicionals. Un dels contes que vaig representar i vaig ser la protagonista, va ser el conte de “la ratita presumida”, quan el vam representar a la meua classe vam llegir el conte, ja que més de mitja classe estava apuntada al grup de teatre i la nostra mestra va aprofitar-ho per a fer-nos llegir el conte d’una manera més interessada per la nostra part.

Poc a poc, van a començar a sorgir les lectures obligatòries al col·legi, i el meu interès va canviar, perquè em fèiem llegir-me llibres que no m’agradaven. Això va fer que no m’interessara res llegir-me llibres. I vaig tindre alguns anys en els quals no llegia perquè no tenia cap interès per això tan sols llegia els llibres obligatoris que em manaven i feia les fitxes. A més a estiu ens manaven uns quaderns en els quals a més de fer deures devíem de llegir un llibre. Encara que eren llibres també obligatoris perquè al tornar de l’estiu em feien portar una fitxa del llibre, al tindre més temps meu llegia amb més ganes i més interès, ja que sempre eren llibres sobre històries d’estiu i jo que sempre he sigut molt imaginativa, pensava i me imaginava que era la protagonista de la història.

Un poquet abans de arribar a l’institut va nàixer el meu germà i vaig ser jo la que li contava les històries que a mi de xicoteta em contava el meu iaio. Això va fer que em tornara a interessar llegir-me contes nous per a poder contar-se’ls al meu germà. Una vegada a l’institut varen tornar les lectures obligatòries i vaig tornar a deixar de llegir per el meu conter i a soles llegia el que em manaven. Durant tota l’ESO, quan llegíem un llibre, moltes vegades si l’autor estava viu, visitava el meu institut,  i per tant, podíem fer-les preguntes sobre el llibre o qualsevol tema relacionat amb el llibre. Però durant aquesta època no estava acostumada a llegir, llegia els llibres que em manaven i res més, i a més, llegia orientada cap a l’examen que ens anaven a fer, en lloc de llegir per a gaudir del llibre, i de la història. També durant a aquesta època, no havien llibres que em cridaren l’atenció, ni temes que m’agradaren per això tampoc tenia una motivació per a llegir.

Fins que vaig arribar a batxillerat, que encara que els llibres eren obligatoris i els manaven professors, quan llegíem a més de fer un examen, els professors ens portaven a vore representacions d’algunes obres. En concret em recorde d’una obra que vam vore, que va ser l’obra de “La casa de Bernarda Alba”, el llibre no em va agradar molt, però quan vaig vore la representació em va agradar i meu vaig tornar a llegir des de una perspectiva distinta que la primera vegada que meu vaig llegir. També un altre llibre que recorde va ser el llibre de “La casa de los espiritus” d’Isabel Allende, en aquest llibre vam tractar els temes que sorgeixen, en les diferents assignatures, per exemple, en historia vam tractar el tema de la política del colp d’estat i va ser una bona estratègia perquè d’aquesta manera apreníem tant la bellesa del llibre com l’historia de la que parlava.

A dia de hui, no estic acostumada a llegir tots els dies. Tampoc llig el típics llibres de ciència-ficció o d’amor...Normalment llig poesia actual, que son llibres en els quals hi han poemes actuals. A més, m’agrada escriure, i a vegades, quan estic inspirada escric, però per a mi, ningú a vist el que escric. M’agradaria en un futur continuar llegint perquè pense que es una bona forma de enriquir-se ja que es una forma d’aprendre des de moltes perspectives, ja que podem enriquir-nos del lèxic qui hi ha als llibre i aprendre, i a més, amb les històries podem fer-nos reflexionar sobre molts aspectes de la vida.

BERTA GALLEGO CANTERO

Una autobiografia es la història de la nostra vida escrita per nosaltres mateixos i  certament és ningú ens coneix millor que nosaltres mateixos. Però en aquest cas, no es tracta de la història de la meua vida en general, sinó d’una autobiografia literària, en la que vaig a parlar sobre la relació que he tingut amb la vessant literària des de ben menuda fins ara i tot allò relacionat amb ella.

Doncs bé, el meu nom és Berta i vaig nàixer l’any 1997 a L’Alcúdia de Crespins, una xicoteta localitat de la província de València, i per començar, podria dir que el meu contacte amb la literatura ha canviat molt des de llavors.

Així doncs, quan era menuda, recorde que les meues germanes em llegien llibres tant en valencià com en castellà, començant per llibres on sols predominaven els dibuixos i més tard, llibres que ja tenien més contingut escrit. Quan me’ls llegien, recorde que jo a la meua ment començava a imaginar-me les històries amb tots els detalls que jo podia arribar a pensar. Més tard, quan ja tenia que començar-me a llegir els llibres pel meu compte, ja no em cridaven tant l’atenció, pel simple fet de ser una lectura obligada per a l’escola, és a dir, em sentia limitada a llegir el que hem deien al centre.

Ben cert és, que per molt que em sentira així, a mi m’agradava molt tot allò que estava relacionat en el món de la literatura i a l’escola, cada any, els nostres tutors ens oferien a tots els alumnes del centre a participar en el SAMBORI, un conegut certamen de la Comunitat Valenciana, on participaven tots aquelles centres que ho desitjaren. Ací era on jo començava a donar-li ales a la meua imaginació, i quan escrivia em sentia realment una escriptora, i a més d’escriure allò que se’m passava per la ment, ho feia amb la intenció de donar la millor versió de mi mateixa, i pensar que a la gent li agradaria.

Poc a poc, anava creixent i les meues preferències literàries van començar a canviar. A partir dels vuit o nou anys, vaig començar a comprar-me llibres que realment m’agradaven o em cridaven l’atenció i a banda d’això, conèixer el món de les revistes enfocades a la joventut, com és la revista BRAVO, una clàssica de les xiques amb aquesta edat i també la revista Witch, que més tard ja em comprava els llibres i els còmics referents a les protagonistes d’aquesta revista, però cal destacar que m’agradava més la versió de la revista i per aquell llavors, esperava impacient el pròxim mes per aconseguir l’exemplar d’aquesta.

Més tard, entre els dotze i els setze anys, l’època de l’ESO, la meua formació literària va transcórrer com una obligació a l’institut, ja que els gèneres de les lectures que havia de llegir eren completament diferents als que jo llegia pel meu compte, aleshores la majoria d’ells no m’agradaven, però és veritat, que els que m’agradaven ho feien de veritat.

Seguidament, al batxiller, els dies es podrien resumir en lectura dels llibres que caracteritzen aquesta etapa a les assignatures de llengua i literatura en castellà i valencià, com són: La Casa de Los Espíritus, El llibre de les Bèsties, Mirall Trencat, La plaça del diamant i Luces de Bohemia, entre d’altres, a més de la realització d’anàlisi i comentaris de texts. D’altra banda, en l’assignatura de Literatura Universal vaig llegir: Èdip Rei, La Divina Comèdia, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal i La metamorfòs;  destacaria que aquests em van agradar perquè els llegíem a classe i allò que no poguera comprendre era explicat més tard pel mestre.

Ara, amb quasi vint anys, he madurat en la forma de pensar enfront la literatura, i amb una visió més àmplia dels continguts literaris i amb una millorada capacitat lectora, gaudeix més de la lectura i tinc més ganes de continuar fent-ho, però cal dir que no ho faig tan a sovint ja que no tinc temps per fer-ho degut als treballs i altres obligacions de la universitat, aleshores quan arriba la nit i estic al llit, i no ho gaudeix igual que si no estaguera tan cansada, per açò, m’encanta l’estiu, perquè tinc molt més temps lliure per gaudir de la lectura sense cap preocupació.