P.26 Ressenya tertúlia EL1

Els docents tenen bona competència literària?

La competència lectora és l’habilitat per a comprendre i utilitzar les formes lingüístiques  requerides per la societat i valorades per l’individu. El mitjà més comú per a aprendre és la lectura. A més, Stubss en 1987 va dir que “la competència literària suposa la capacitat de comprendre distints tipus de relació semàntica, entre el que es diu i el que implica.”

Referent a si els professors tenen bona o mala competència la majoria dels participants de la tertúlia creiem que tots haurien de tindre-la però que depèn de la persona. En el meu cas crec que no tinc bona competència lectora, mai m’han animat a llegir llibres fora dels que havia de llegir obligatòriament a l’escola, i mai m’he comprar algun llibre que he vist i m’ha causat curiositat. Crec que els alumnes depenen un poc dels seus pares de si l’inculquen el llegir com una cosa més o tan sols el fan llegir els llibres obligatoris i de presa i corregent, en el meu cas mai he vist llegir als meus pares.

Lamentablement, crec que actualment no tenim una bona competència literària i si la tenim estic d’acord amb els meus companys que només  seria en un tipus de gènere, que és normalment el que més ens agrada i en la que més ens han format, és a dir, en la narrativa. Ens quedem amb una part mínima, amb un intertext lector molt pobre i una qualitat literària molt pobra, perquè no tenim referencies més enllà de les narracions. Però amb aquesta podrien captar molt més l’atenció dels xiquets, i si fem açò estarem deixant de proposar competència literària.

Per tindre competència literària hem d’experimentar amb la lectura, formant un hàbit lector. Tots estaven d’acord en que com a professors hauríem de llegir tot tipus de generes per a saber i poder parlar d’aquestos i donar-se’ls a conèixer als nostres alumnes. En canvi, varen dir a la tertúlia que tindre un hàbit lector era molt fàcil però jo estic en desacord amb aquesta idea perquè crec que ara amb la nostra edat ja és molt difícil però no impossible fer-nos un hàbit lector en tots els generes perquè açò seria més fàcil si ho incentivem des de xicotets. Els futurs mestres ho tenim més fàcils perquè alhora que ensenyem als xiquets podríem intentar ensenyar-nos a nosaltres mateixos també per a que tots tinguérem un hàbit lector. I per a potenciar el desenvolupament de la competència literària, necessitem un pla lector que permeta als estudiants convertir-se en lectors capaços de comprendre, reflexionar e interpretar diversos tipus de textos. A més, el que hem de fer els professors és despertar el amor per la lectura, acostant-nos als interessos dels xiquets per a formar competència literària i fer-lo també des de l’oci.

Quan ens referim a la literatura i a les referencies crec que quasi ningun professor m’ha recomanat llibres basant-se en el que em passava que no m’agradava llegir, i tampoc com a material contrastiu o de ampliació de informació. L’ensenyament de la literatura encara arrastra el pes d’una concepció tradicional: «se debe leer a esos grandes autores por su valor formativo (aunque no se vea muy claro qué es lo que forman) y por su función de modelos» i realment crec que si que ensenyen però són molt avorrits que fins el mateix professor ho diu.  Com afirma Borges, els xiquets han d’aprendre a llegir entre línies i si el professor no recolza la lectura no van a saber fer-ho. És a dir, que si els xiquets no entenen la lectura  és impossible que puguen fer una composició, aleshores només estan fent una lectura superficial. Hem d’ensenyar-li les estratègies per a que puguen opinar críticament. D’altre article he tret que ens plantegem la necessitat de sistematitzar un enfocament que apunte cap a la formació del lector literari que oferisca una finalitat acord amb el plantejament cognitiu del aprenentatge i amb la finalitat pròpia de la literatura que es centre en la  «formació per a apreciar la literatura» a partir de la participació del lector.  Per a que afegisquen la participació del lector.

Com a aquesta assignatura hem llegit tot tipus de generes i hem participat tots, a la mateixa vegada entre els companys ens hem donat moltes referencies. Per tant pense que als xiquets hem de donar-li açò, perquè he après que s’aprèn a llegir llegint.  Gràcies al debat generat per aquesta tertúlia puc dir que personalment m’ha servit per a donar-me compte de que encara necessite aprendre molts aspectes, en aquest cas literaris, per a tindre una bona competència lectora necessària per a ser una bona mestra i per a poder inculcar en els meus alumnes aspectes tan necessaris com l’hàbit lector, el pla lector...