P.27 Ressenya lectura tècnica 2

Els llibres Llegir per a crèixer i Poemania, formen part d’un pla de publicacions. Va començar amb la publicació de Llegir per a créixer, guia per a fer fills lectors. Més tard i responent a la demanda per part dels mediadors, es va considerar necessari publicar un segon títol dedicat a la poesia. Així va ser com va nàixer Poemania. Els dos llibres ens ajuden i parlen de tècniques i activitats que tenen l’objectiu de fomentar la lectura i la poesia. Així ens parla de que no cal ser súper intel·ligent, ni tindre bones notes per convertir-se en lector. Es basa en un hàbit.

Llegir per a créixer és un llibre escrit per Joan Carles Girbés a l’any 2006, publicat per l’editorial Bromera. L’autor te l'objectiu de fomentar la lectura en xiquets i adolescents del nostre entorn, ja siga en l'escola o en l'àmbit familiar. La primera cosa que n’hi ha que tindre en compte és dedicar temps als xicotets i joves per a contagiar-los d'eixa emoció que suposa la lectura quan ens agrada. Un dels aspectes claus per a aconseguir crear hàbit lector en un xiquet es donant exemple al seu entorn familiar, però si a l’àmbit familiar els xiquets troben un hàbit lector serà més fàcil d’adquirir per a ells, encara que no és necessari per a que el xiquet ho desenvolupe. Els pares poden no tindre un hàbit lector però contribuir en el del seu fill, amb l’ajuda de els llibres poden servir per a parlar els pares amb els seus fills, contemplar els dibuixos, inventar-se coses amb les il·lustracions o el que siga, un llibre no només és per a llegir. En moltes ocasions ens posem excuses a nosaltres mateixos com que no tenim temps, es car, es difícil fer-ho en valencià, es millor fer un altra cosa, es avorrit, etc... però la realitat es que qui vol realment llegir pot utilitzar qualsevol horari i qualsevol lloc per a fer-lo. I com be diu el llibre es pot llegir de forma gratuïta, amb els llibres de la biblioteca, amb llibres prestats de familiars o amics, etc.

Ser lector no significa llegir per obligació, sinó fer-ho de forma voluntària  ja que quan pressionem als nostres fills o alumnes a llegir l'efecte sol ser el contrari. Per això, l’autor ens preveu sobre allò que no hem de fer si el que volem és aconseguir que s'habituen i amen la lectura, com, per exemple: Imposar-los i exigir-los lectures, recordar-los els beneficis de la lectura, castigar-los quan no vulgan llegir...

Algunes de les estratègies que facilita este llibre, per a una família compromesa amb la lectura, són: explicar-los contes pràcticament des de molt petits, fer de la lectura un costum, que ens regalem llibres entre nosaltres, assentar-nos a llegir amb ells en moments propicis, col·locar llibres  en llocs visibles on poden cridar l’atenció del xiquet i no tenir-los amagats. Es recomanable parlar de llibres a casa i aprofitar qualsevol semblança d’un element quotidià amb un que apareguera a una historia per a comentar-lo.  Si parlem dels beneficis de la lectura ens trobem con que millora el rendiment acadèmic i ens ajuda a pensar de forma autònoma i crítica, entre altres cosses.  Per a contagiar el gust per la lectura hi ha que tindre en compte que les persones no naixen sent lectors, açò necessita d’un procés d’aprenentatge.

En conclusió puc dir que aquest llibre fomenta que no tots els xiquets son iguals, cada un te un gust diferent i cal aproximar-se a ell i esbrinar el que li agrada per a recomanar lectures de eixe estil. L’autor tracta la importància de que el xiquet es divertisca llegint.

Poemania és un llibre escrit per Anna Ballester al 2009 i publicat per l’editorial Bromera. La poesia sempre ha sigut la forma més sublim d'expressió de la nostra essència com a essers humans. Ens permet, a través de les paraules, mussitar i expressar els nostre sentiments, per això és considera tan important, perquè és l’art plasmat en  les lletres. Lamentablement aquest gènere no es tracta molt. A través de Poemania n’hi ha una gran varietat d'activitats que ens proporcionaran les estratègies necessàries per a promoure el desig de crear art, sempre de forma lúdica. Entre les activitats trobem molts tipus, cada un d'ells dirigit a: Llegir, memoritzar, escriure, recrear i dramatitzar poemes. Totes tenen el propòsit d'ajudar als xiquets a descobrir el plaer de llegir i compondre textos poètics. Aquestes activitats volen traslladar a l’aula la poesia per a introduir en els alumnes les ganes i la il·lusió per desenvolupar el seu coneixement d’aquest gènere literari. L’oralitat és la millor manera de donar a conèixer la poesia. És important que des de menuts s’utilitze la tradició oral i el folklore popular per a els poemes. Es necessita un ambient favorable. Llegint poemes millora la capacitat de comprendre’s a si mateix i al seu entorn.

Respecte a les activitats  m’ha agradat que treballen en grups i així tots aprenen alhora, que facen activitats com un mar de poesia on li donen importància als llibres i els xiquets cada vegada reconeixen més... També tenen en compte la vergonya dels xiquets com per exemple en versos de cara a la paret.  També nombra versos d’altres autors de poesia per a que es donen a conèixer, a més posa exemples escrits pels mateixos xiquets es a dir que valora el seu treball.

En definitiva, el llibre de Poemania ens proporciona una oportunitat única de treballar i gaudir el meravellós món de la poesia. Però, necessitem imaginació, sensibilitat, ganes e involucració de tots.

Cal destacar que és molt important l’experiència de lectura perquè aquesta t’aporta emocions experimentant la lectura. Si vinculem la escriptura creativa de creació literària lliure o no amb la lectura literària amb aquestes tècniques per a millorar l’educació literària de cadascú, l’aprenentatge es més profund perquè la experiència de lectura es mes completa, aleshores per això es important parlar amb les persones. Com parlem amb ells, com trien les lectures,  com experimenten el anàlisi de la lectura, es a dir, com se parla del que hem llegit. Tot esta relacionat amb l’experiència i les emocions. Per a aconseguir persones lectores el mes important és destacar l’experiència positiva de la lectora i després les tècniques destacar la vivència positiva.

En conclusió, puc dir que els dos llibres han contribuït a reforçar la necessitat d’una educació literària per als alumnes, futurs i actuals mestres i les famílies, també a combatre el desinterès per la lectura. Hem de contribuir a educar literàriament als xiquets, i aconseguir que lliguen per plaer i que sàpiguen el que lliguen i les raons del per què ho fan; que coneixen el que es troba dins de la lectura i per tant fer-los crítics literàriament...