Literatura i fet literari

La literatura són escrits o textos, el del qual valor es fonamenta en la bellesa de la forma o en el seu efecte emocional u emotiu (The Concise Oxford Dictionary en Hombravella, 1973). D’altra banda, no hem d’oblidar que la literatura, a més d’un model, és una porta per adquirir coneixements. (Batalla, Segarra. 2003)

Aquesta paraula prové clàssicament del terme llatí “litterae”, que significa lletres. A més el significat d’aquesta comprèn a més altre sentit, és un  conjunt d’obres literàries d’un país, època o gènere. Aquest és el sentit utilitzat quan es fa referència en parlar de la literatura valenciana. (Gorgues. 2009)

En general, la literatura és concebuda com a literatura escrita, sense donar-se compte de la importància de la presència de una literatura oral. Per tant, es pot definir com un aspecte propi de la comunicació verbal, oral o escrita, que empra els recursos d’una llengua per a incrementar els efectes en el destinatari. Francisco J. Hombravella (1973), afirma aquesta teoria diguent que la literatura es troba entre el missatge verbal i l’obra d’art, afirmant la importància de l’oralitat.

La literatura compren no sols les produccions poètiques, sinó també totes les obres en les que tenen lloc els elements estètics. Per això es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Per tant, cal fer la definició d’un concepte fonamental, amb el qual podem classificar les distintes obres literàries: el gènere literari. Aquest fa referència a cadascuna de les manifestacions de les obres literàries segons una classificació basada en l’estructura i el contingut del text.

Existeixen tres gèneres literaris bàsics: la poesia, la prosa i el teatre.  Però segons l’època és considerava literari un tipus d’escriure, o siga que hem de tindre en compte l’existència d’una sèrie de tècniques que marquen la literarietat d’un text.  Dins d’aquestes tècniques podem trobar unes més significatives com les figures retòriques, els jocs de paraules, la introducció de símbols, l’ironia... Aquestes farien veure al lector que el text és literari, i també reflexen la bellesa en les tècniques a través de les paraules, a més de transmetre sentiments als lectors.

Per altra banda, la literatura oral de la que parlàvem abans, es representava normalment en forma de relats o poemes, relacionats amb la mitologia o esdeveniments importants. Però a l’hora de dur a terme aquestes produccions de literatura, es duia com una representació del que es contava ja siga amb dibuixos, gent fent coreografies, cantant... És important destacar que l’origen de l’escriptura no va anar acompanyat del naixement de la literatura, ja que aquestes primeres manifestacions eren de caràcter oral.

La literatura com a part de l’historia ha evolucionant i conta de diferents etapes. Alguns períodes de la literatura són: la literatura clàssica, la medieval, la renaixentista, la barroca, la neoclàssica, la romàntica, la realista, la modernista, l’avantguardista i la literatura del segle XX.  En cada una d’aquestes, la literatura canvia perquè els autors de cada època són diferents, per tant les seues característiques d’escriptura també.

Com a conclusió parlarem de la literatura catalana. Aquesta és, en concret, la literatura escrita en català, independentment de la nacionalitat de l’autor. Aquesta es divideix en tres grans períodes característics: l’esplendor medieval, la Decadència i la literatura contemporània. Durant aquestos períodes, apareix la llengua catalana en documents quotidians. Més tard, apareixen els trobadors el qual després faran la primera lírica expressada en llengua vulgar anomenada la lírica dels trobadors. Per altra banda, durant la Decadència, va minvar l’ús del català com a llengua culta per qüestions polítiques i degut a l’esplendor del Segle d’Or espanyol en castellà. Per últim, en la literatura contemporània trobem que el català i el castellà conviuen com a dos llengües de cultura. (Gorgues. 2009)