Gènere líric
El gènere líric també conegut
com lírica és un gènere literari on l’autor o l’autora transmet sentiments,
emocions o sensacions respecte a una persona o objecte.
Al gènere líric pertanyen totes
les obres escrites en vers o prosa en les que s’expressen les emocions íntimes,
individuals i personals. Encara que el llenguatge en vers no és exclusiu de la
lírica, sempre ha segut un dels elements més característic. La musicalitat
derivada del vers també ha estat relacionada amb la lírica des del seu
començament.
La lírica front a la narrativa
i el teatre es considera un gènere estàtic perquè manca d’acció.
El poema líric es defineix com
un text on el poeta transmet una emoció única i irrepetible; aquesta emoció és
el resultat de la reacció del poeta davant una determinada realitat, que
consisteix en un estat d’ànim produït per impressions dels records, idees, fantasies...
La forma d’expressió de la
lírica és el vers, l’element en que es basa el llenguatge en vers és el
ritme. L’única excepció la forma el
poema en prosa, que és l’única composició lírica que no adopta forma de vers.
Un exemple de poema en prosa
pot ser Platero y yo de Juan Ramón
Jiménez.
Existeixen dos tipus de
subgèneres lírics, els majors i els menors.
Dins dels majors trobem:
- La cançó: la realitat representada és el món interior del poeta; de tipus amorós i amb bastant extensió.
- L’oda: el poeta canta amb un to elevat l’emoció que li produeix la contemplació d’alguna cosa.
- L’elegia: és un poema on es lamenta la mort d’algun ser volgut.
- L’epigrama: és un poema breu que expressa un pensament de caràcter festiu o satíric.
- Sàtira: el poeta ridiculitza a persones, es burla dels seues defectes o denuncia vicis.
- Idil·li: és un poema breu, tendre i delicat que descriu les coses del camp i els amors dels pastors.
Als subgèneres menors trobem:
Comentarios
Publicar un comentario