Educació Literària

El fet d’ensenyar literatura s’ha entès tradicionalment com la transmissió de coneixements sobre tot allò relacionat amb ella, com podria ser el conjunt d’autors que la conformen i les obres que es consideren com patrimoni nacional. A més, des d’una perspectiva pràctica, també s’inclou l’aprenentatge de diferents mètodes d’anàlisi i comentari de textos. Però, quan en parlem de l’expressió “educació literària” ens referim a l’ensenyament i aprenentatge de les habilitats i destreses bàsiques per llegir d’una forma competent els textos de caràcter literari i simultàniament, gaudir d’aquesta lectura i així mateixa, formar lectors hàbilment preparats per a la comprensió de la comunicació literària.

Entre els objectius d’aquesta, es busca promoure que l’alumnat siga partícip d’una experiència literària en la que el propi lector descobreixa per si mateix que les paraules o termes que han sigut escrites per alguna altra persona  en un altre període de temps, en un altre lloc, tenen a veure amb ell i amb la seua relació amb el món.

Així mateix, aquest terme implica guiar en les lectures, és a dir, ajudar en qualsevol obstacle que sorgeixa de forma imprevisible, i ensenyar a  solucionar-lo quan ja no hi haja un guia present a més de preparar al lector per participar en efectivitat en el procés de recepció i actualització interpretativa del discurs literari. En aquest aspecte, es consideraria que el lector és l’alumne, i així doncs, l’àmbit educatiu, és a dir, l’escola i el professor juguen un paper molt important, ja que són les persones encarregades d’aconseguir que els estudiants entren al món de la lectura amb goig i satisfacció, i fent de la literatura un aspecte rellevant de la seua vida que es considere com un plaer i no com una obligació. Al llibre “La educación literaria. Cuatro secuencias didàcticas” el seu autor, Felipe Zayas, fa èmfasi d’aquest aspecte.

Ben cert és, que per aconseguir els objectius esmentats prèviament,  s’han de canviar els models didàctics utilitzats per ensenyar la literatura i tot allò referent a ella.  Antonio Mendoza Fillola, al seu llibre “La educación literaria. Bases para la formación de la competencia lecto-literaria” afirma:

La enseñanza de la literatura aún arrastra el peso de una concepción tradicional: “se debe leer a esos grandes autores por su valor formativo (aunque no se vea muy claro qué es lo que forman) y por su función de modelos”, palabras con las que García Gual (1996:5) critica el lastre de prejuicios y preconcpciones que debieran estar ya superados. (p.13)

Per això mateix, en quan als models didàctics, es necessitarà una metodologia que es base en la lectura compartida a l’aula i en la realització d’activitats que ajuden a llegir els textos i a obtindre informació necessària per comprendre’ls millor. Com s’ha esmenat anteriorment, el mestre juga el paper de guia en la formació literària del xiquet, ja que s’ha d’encarregar de mostrar i oferir aquells coneixements relacionats amb la història i la cultura i aquells coneixements sobre la tradició literària en dos aspectes:

-          Els temes i tòpics que recorren la història literària.

-          Les formes convencionals (gèneres, procediments retòrics, etc.).

A tall de conclusió, podríem dir que la metodologia de la que s’ha de fer ús ha de ser innovadora, que es base en activitats enfocades a la lectura que siguen d’ajuda per comprendre millor allò que els texts tracten de transmetre. Com a futurs mestres hauríem d’estimular, motivar i/o animar als alumnes perquè participen activament en la lectura i açò es pot conseguir de diverses formes, entre aquestes, trobem les TIC, ja que ofereixen un món de possibilitats per portar-ho a terme amb més facilitat i d’una forma més experimental i atractiva.

(Antonio Mendoza Fillola, 2004)

(Felipe Zayas, 2011)