Competència literària

La humanitat ha guardat en la memòria històries i llegendes que es transmetien de generació en generació i contenien una part important de la vida de la col·lectivitat. El pensament, la paraula i la memòria precediren a l’escriptura. Primer la literatura oral i després la literatura escrita ens permeten veure tota la història de la humanitat, perquè la literatura ha sigut un dels mitjans de comunicació, d’expressió i de cultura més importants dels que ha disposat l’home.

El concepte de literatura és complex i canviant.

La ciència de la literatura es desenvolupà amb mètodes propis que establien principis per al estudi i la comprensió de les obres literàries. A mitjans del segle XX es va propiciar un nou model didàctic en l’ensenyança de la literatura, encara que no suposà una millora en la lectura d’obres literàries completes.

L’objectiu formatiu de la lectura literària és el desenvolupament de la competència literària i de cadascun dels components, entre els que destaquen, la competència lectora i l’intertext del lector.

L’activació de la competència literària és una necessitat en qualsevol orde de la vida quotidiana i no únicament en situacions de recepció literària. La competència literària es projecta no sols en la recepció de produccions estètiques, sino que participa en múltiples actes comunicació i relació sociocultural.

Los textos literarios se perciben como escritos según un uso y una intencionalidad particular que responde a un objetivo de comunicación distinto al que tiene en su función cotidiana; considero que el lector medio es capaz de captar la particularidad de ese uso (Mendoza, 1988: 34)

Però, ens adonem que no es pot parlar de competència literària sense el suport de l’experiència lectora o receptora. I el desenvolupament de la competència literària necessita de la lectura com una activitat bàsica d’accés a la construcció, elaboració, acumulació i organització de sabers.

L’atenció a la capacitat productiva i a l’activitat interpretativa que senyala van Dijk (1976) com aspectes definitoris de la competència literària enllaça amb la següent reflexió de J. Culler (1978: 185): La lectura no es una actividad inocente. Está cargada de artificio y negarse a estudiar nuestros propios modos de leer es pasar por alto una fuente principal de información sobre la actividad literaria.

Com a conclusió, podem dir que la competència literària és la capacitat per a produir i interpretar textos literaris. Es presenta com una suma de sabers necessaris per a la recepció i per a la producció d'obres literàries. La formació està lligada amb la lectura, ja que llegir vol dir comprendre, interpretar i valorar el missatge en si mateix;  és l'activitat de base que fa germinar la competència literària.

Algunes de les funcions que la LIJ pot exercir en la construcció de la CL, són:

 Manteniment dels valors, estructures etc. de la cultura; observació de les peculiaritats del discurs i dels gèneres literaris que es basen en la reelaboració d’estructures presents en la tradició literària; formació de l’hàbit lector; determinació del lector model com destinatari ideal que requereix tota obra literària; potenciació de la cooperació o interacció , com a funció bàsica per a treballar aspectes de la formació per a  la recepció, per a la construcció del significat i  la interpretació, i per últim la identificació de les peculiaritats del discurs literari.